Història

Les restes arqueològiques demostren que Súria i el seu entorn ja eren habitades en el neolític, amb diverses restes prehistòriques a la zona del Samuntà, i en l’època preromana. En els documents medievals, Súria apareix citada com a Sòrisa, un topònim d’origen incert que pot al·ludir a la seva posició orogràfica sobre el riu, a les seves importants explotacions de guix, avui desaparegudes, o a la funció de guaita que va tenir el seu castell.

El nucli urbà que va donar lloc a la Súria moderna va néixer al turó del Poble Vell, ubicat al marge esquerre del riu Cardener. Durant el segle X, l’actual terme municipal es trobava en un territori de frontera entre els comptats cristians i la zona d’influència musulmana. Això explica l’origen del castell com a torre de vigilància.

Posteriorment, el castell va ser residència de diferents senyors o castlans, vinculats als senyors de Cardona. Durant les guerres carlines del segle XIX, el castell va ser objecte d’una profunda remodelació per l’important paper militar que va adquirir en aquest conflicte gràcies a la seva ubicació.

El descobriment de la potassa, cap a l’any 1912, va significar la transformació més important de la història surienca des dels punts de vista econòmic, demogràfic i urbanístic. La mineria es va convertir en la principal activitat de la vila, donant lloc al naixement de nous barris i a un ràpid increment de la població, que va créixer un 50% entre els anys 1910-20.

La Súria actual es caracteritza per una activa vida associativa, amb les Caramelles de Pasqua i la Fira Medieval d’Oficis, que se celebra el novembre, com a actes més destacats.