L’economia

L’agricultura va ser l’activitat primordial de Súria fins a la segona meitat del segle XIX, centrada en el conreu del cereal, l’olivera, la vinya i l’horta. Al seu voltant es va desenvolupar un petit nucli d’artesans per cobrir les necessitats locals. Les úniques activitats industrials van consistir en dos molins fariners i altres dos molins paperers.

Un d’aquests molins paperers es va convertir, a mitjans del segle XIX, en una filatura de cotó, amb el suport de capital local i d’empresaris barcelonins i terrassencs. Posteriorment, altres fàbriques tèxtils es van instal•lar a la vila. El desenvolupament de la indústria tèxtil va propiciar el creixement urbanístic al Raval de Sant Jaume, que després va assolir categoria de barri, i al Raval Nou, que acabaria desplaçant el Poble Vell com a centre urbà.

L’extracció de sal i de guix van ser altres de les activitats productives tradicionals de la vila, almenys des de l’edat mitjana. Aquestes activitats van continuar fins a les darreres dècades del segle XIX, en el cas de la sal, i fins a la primera meitat del segle XX, en el cas del guix.

Gràcies a la seva ubicació geogràfica, Súria va ser un lloc de pas important per al comerç de la sal per la seva proximitat a Cardona, important centre productor, i a Manresa, el principal centre urbà de la Catalunya central, quan la sal era un mineral estratègic pel seu paper bàsic en la conservació d’aliments.

El segle XX va estar marcat pel desenvolupament de la mineria de potassa, que va donar lloc a un gran creixement econòmic, demogràfic i urbanístic. La mineria es manté actualment com a principal activitat de la vila, però amb una diversificació progressiva del teixit productiu.

El turisme apareix com altre dels sectors que pot adquirir una importància creixent gràcies al Poble Vell, a alguns dels espais naturals que envolten el nucli urbà i al projecte d’aprofitament turístic de les instal•lacions mineres que han deixat de ser productives.