Creu de Perpinyà

Creu Rossello

La creu apareix citada per primera vegada el 9 de desembre de 1624 en un document que fa referència a una vinya situada a la partida de Selva, prop de la Creu de Perpinyà. L’11 de juliol de 1770, se’n fa una nova referència en un altre document sobre la venda d’una vinya. L’any 1941, en l’amillarament de Súria, encara es coneix aquest lloc com la Creu de Perpinyà.

És destacable la iconografia del capitell. A les cares sud, est i nord s’hi veu un únic escut heràldic. Es tracta d’una mena d’A, tancada per baix, amb una corona a sobre. A la cara oest s’hi veu un personatge, aparentment masculí, amb cabells llargs i que porta un barret fort amb casquet arrodonit. Sembla estar ajupit, amb els genolls doblegats i com si sostingués, amb braços i mans, alguna llança o escopeta. Probablement representa un soldat. A cadascuna de les arestes laterals del capitell, lleugerament tronco-piramidal, hi ha esculpits dos caps. Els superiors són aparentment masculins, mentre que els inferiors semblen femenins: tenen la clenxa al mig i els cabells els hi pengen pels costats del coll.

La base de la creu és un contrapés de premsa de biga, reaprofitat. El crucifix de la part superior faltava almenys des de 1913, tot i que abans de la guerra civil se’n va fer un de nou, el qual va ser mutilat durant el conflicte bèl•lic. Els fragments que hi falten van estar molt de temps escampats al peu de la creu, però van desaparèixer.

L’any 2000, amb motiu de les obres de la carretera de la variant de Súria, es va procedir a la neteja i consolidació del monument, respectant estrictament l’estat en què havia arribat als nostres dies.